"Aixina és la neu" ^©

(Un CEGO assentat en un bar. Al moment un AMIC)

AMIC -   (Entrant) ¡Home!, ¿ací estàs tu?

CEG -    ¡Hola, amic!... Puix sí, ací estic prenent-me la copeta de costum.

AMIC -  (Assentant-se al seu costat) Per a mi encara és un poc pronte lo d’escomençar en les copetes, aixina que deixaré passar un poquet.

CEG -    Me pareix be... Yo és que tinc la costum de dinar molt pronte, i ad estes hores ya m’apetix entonar-me el cos.

AMIC -   Sí, yo faig lo mateix, lo que passa és que tu i yo no coincidim en les hores de dinar.

CEG -     Molt be; com te parega... En tant podem charrar un poquet ¿no?

AMIC -   ¡Per supost!

CEG -    ¿I qué, ha hagut alguna novetat?

AMIC -  Ya ho crec. Una prou extraordinària per ad este poble i que no ocorre mai... ¡Fixa’t que ahir, diuen que caigué una cantitat de neu a menys de vint quilómetros d'ací!

CEG -    Això m’han dit. (Pausa breu) ¿Tu has vist la neu alguna vegada?

AMIC -   Sí. Fa molts anys quan estiguí de viage per allà dalt, ya saps.

CEG -    Ya. I digues; ¿cóm és la neu?

AMIC -   ¿La neu?... És blanca.

CEG -    ¡Ah!

AMIC -  (Després d’una pausa) Per allà dalt caïa neu molt a sovint, i clar, la gent estava acostumada i no fea cas, per a nosatres els estrangers que no la coneixíem, allò resultava un verdader acontenyiment.

CEG -    Ho comprenc. (Pausa breu) I digues; ¿cóm és blanca?

AMIC -   ¿Blanca?... Puix... (Com buscant les paraules) Blanca; com el gesmil.

CEG -    ¡Ah!

AMIC -  Si yo haguera vixcut molt de temps allà dalt també m’hauria acostumat, pero no era la meua intenció quedar-me entre aquella gent, així que en quant poguí me’n torní al poble.

CEG -    És natural. (Pausa breu) I digues; ¿cóm és el gesmil?

AMIC -   ¿El gesmil?... Bo, puix... és com eixes aus que viuen en els llacs, ya saps, els cisnes...

CEG -    ¡Ah!

AMIC -  Quan torní d’allà dalt i em vaig establir ací definitivament se m’acabà l’oportunitat de tornar a vore la neu. Pero no vages a creure que yo la enyore ¿saps?

CEG -    Clar... I digues; ¿cóm és un cisne?

AMIC -  ¿Un cisne?... Puix un cisne és un au gran i fermosa, en les ales llargues, en un coll molt llarc, i un bec aixina...

                        (L’amic corba el braç, i en els dits junts imita el cap d’un cisne)

                        (El cego allarga la ma i tanteja lenta i cuidadosament el braç i la ma de l’amic. A continuació somriu complagut)

CEG -    ¡Ah!, sí... ¡Ara sé cóm és la neu!.

(Teló)

***************

Tornar a ESQUETS