"L'intervenció" ©

 

(L'acció en una sala d'espera d'hospital)

(Un HOME i una DÒNA, després un MEGE)

 

HOME-   ¿Chica, saps que estic nerviós?

DÒNA-   ¡I yo també!... Mes que m'esforce en dissimular-ho, yo també tinc els nervis a flor de pell.

HOME-  Ya veus. I això que fa més de dos mesos que estàvem esperant a que arribara este moment, pero aixina i tot, una cosa és saber que ell tenia que operar-se, i una atra que estiguen operant-lo.

DÒNA-   ¡Puix imagina't cóm estarà ell!

HOME-   Dòna, ell ara no s'estarà enterant de res, per mes que en casa este matí estiguera com un flam.

DÒNA-   (Pausa breu) ¿I tu tens confiança en que tot este assunt ixca be?...

HOME-   Hui tot açò de la cirugia esta molt alvançat... Inclús en este tipo d'operació ya casi ni cal que òbriguen tot el ventre...

DÒNA-   (En aprensió) ¡Ai, calla!, no parles d'eixes coses que m'entra un no sé qué...

HOME-   Chica si és lo que vullc dir, que en tants de mijos moderns, ara es llimiten a fer un tallet de no res; pel foradet trauen lo que està mal, i ¡au!, casi ni punts cal donar-li's.

DÒNA-   Toca, puix ho celebre, perque ell ha segut sempre molt poreguita per a tot lo que fora cosa de meges i hospitals...

HOME-   Si per ell fora no s'hauria operat, pots estar completament segura, pero mira, quan la próstata diu ací estic yo, no hi ha més remei que llevar-la, vullgues o no vullgues.

DÒNA-   ¿I la recuperació cóm serà? ¿Creus que el farà patir molt?...

HOME-   No. Anant tot be, en un parell de dies segur que podrà fer vida normal. Clar, suponent que no aparega cap complicació.

DÒNA-   Deu no ho vullga, perque ell és un destorbafestes, que tot lo que mamprén sempre l'ix mal.

HOME-   També és de veres, chica. Home més desficaciat no l'he vist mai. I en quant a que se li emboliquen les coses, ¡és únic!

DÒNA-   ¡Tu voràs!... Fins el punt de que si un hivern tots en casa agarrem un constipat, ell se ho arreglarà talment, per a que el seu siga una pulmonia.

HOME-   (Categòric) I si no entra el constipat en casa, és igual. ¡Ell es constiparà!

DÒNA-   No puc deixar d'estar preocupada, mira. I en lo referent a la seua condició, ara devia passar-se-li la mala sort, a vore si tot se li resol del millor modo.

HOME-  Puix sigam nosatres optimistes i segur que aixina li contagiarem ad ell la confiança... I creuem també els dits per si un cas...

DÒNA-   ¡Això!

            (Entra el mege i en vore'l van els dos cap ad ell)

HOME-   ¿Ens permet un moment?...

DÒNA-   Doctor, ¿ha anat tot be?...

HOME-   ¿Cóm estava eixa próstata?... ¿Creu vosté que puga haver alguna complicació?...

DÒNA-   ¿Cóm serà la recuperació?

MEGE-   (Mirant-los molt estranyat) ¿Próstata?... ¿Recuperació?... ¿Pero, no era una autòpsia?...

 

(Teló)

 

***************

Tornar a ESQUETS